Aquest cap de setmana l'he passat a Calders. Era la Festa Major d'hivern, hi havia un mercat amb parades artesanals, l'Helena i la Montse hi tenien "paradeta", però més que res, hi he pujat perque feia ja molts dies que no ens veiem tots junts i ho trobava a faltar.
Vem dinar tots quatre, en Jordi, la Montse, el Pere i jo i ja vem fer la "primera" sobretaula. Dic primera, perque quan ja l'acabavem, van baixar el Ramon i L'Annamaria i anavem a treure ja les estovalles i l'Annamaria va dir que no calia, que ens tornavem a seure tots a fer un altre cafè. Si va afegir despres la Mar.
Així va començar la "segona" sobretaula, que es va allargar fins a les 9 del vespre...hora ja de sopar!!!.
Però que guapes que son les sobretaules de cal Torra!!!!. Va ser una sobretaula plena de records, ara d'un, ara d'un altre. El que no recordava la Montse, ho recordava el Ramon o sino jo mateixa. I així, vem anar fent un plànol de casa la iaia Teresa, que la Montse ja havia començat, vem anar recordant cada recó de la casa, cada detall, i és curiós, com amb els ulls tancats podiem dibuixar tota la casa.
Cada habitació tenia el seu nom, la seva història: la sala, on quasi no ens hi deixaven entrar sols que pel dia de Reis, el quarto de la iaia, el quarto de les tietes, el quarto de la tieta Maria, amb la seva claraboia, el quarto de la minyona, el quarto de la tele, el quarto de cosir, on sempre hi estava la iaia Teresa, el quarto del tiet David, el quarto de bany amb la seva banyera de potes, el water a la galeria, on a l'hivern hi feia un fred de mil dimonis, el quarto de planxar, el terrat, el safreig, la carbonera i l'escala de cargol per anar al jardí.
Una casa fosca, deia en Pere, però ni a la Montse ni a mi ens ho semblava, si més no, en aquella època, en que anar a casa la iaia Teresa, era el millor del món!!! Si ara ho penses fredament, potser si que era una casa fosca, dons al ser tan gran, moltes habitacions no tenien llum natural, però a nosaltres això no ens importava gens ni mica.
Quan vem acabar amb la casa, vem "baixar" a fer el plànol del jardí. Quin jardí!!! I quants records més!!!!. Els rosers, la font, amb l'ou com balla que hi posava sempre el tiet Quim, la caseta, on una època hi vaig treballar jo, l'escala que anava capa les capses, l'engronxador....i ja no sé quantes coses més!!.
En mig de tot això, es va parlar de llibres, de la imprempta, de mil coses més però amb el Pere fent el boig per allà i ens ho vem passar d'allò més bé.
La Mar deia que els jubilats necessitavem una pastilla per calmar-nos!!! Però la veritat és que no en necessitem cap, necessitem tenir trobades com la d'aquest cap setmana, necessitem tenir il.lusió per fer coses (d'això no ens en falta, eh Montse??), i això ho continuarem fent, si Déu vol.
Espero que la propera no es faci esperar tan!!!
