Un mes

Ahir va fer una més que ens va deixar la Pili. Un mes en que hi ha moments que sembla que era ahir i d'altres que fa mil anys. Però un mes en el que un moment o un altre del dia (i sobretot de la nit!!!), no he deixat de pensar en ella.

De pensar en ella i en el Jordi, perque quan penso en un, automàticament penso en l'altre, perque han estat una parella d'aquelles que sempre es diu i sembla una mica cursi, que eren una sola persona, sent cada una ella mateixa.

Com diu la Lali, s'han estimat tant, d'una manera tan natural, però tant brutal, que han de ser exemple per tots.

Continuo pensant que la mort de la Pili no ha estat en và, i espero que ens ajudi a tots per tenir un model a seguir, per entendre una mica més la mort d'una persona estimada, per una altra banda, cosa difícil d'entendre o millor dit, d'acceptar.

Ahir parlant amb la Montse de calendaris, de fotos...no entenia el que ens deia el Pere. Avui, al tornar a obrir el blog i veure la foto de la Pili, ja ho he entès. Tens raó Pere, no calen fotos, tots la portem dins.

Pili, sempre estaras amb nosaltres, amb tots i cadascun de nosaltres. No ens deixis mai tu i junt amb el papa i la mama, ajudan's a tots!!!!

Fotos

Aquests dies, estic fent una tria exhaustiva de totes les fotos que tinc, on hi surten la Pili i el Jordi o la seva colla de fills i néts, i la veritat és que n'he descobert unes quantes que ja ni recordava.

Trobades a Comarruga amb les nenes de la Mer i els de casa la Montse, una trobada a casa de la Mer a Sant Pere amb els de Noruega, del casament del Xevi, trobades a Calders a l'estiu amb tota la colla de néts....

Mirant-me aquestes fotos, recordava sobretot les trobades a Calders perquè es coneguessin les nenes de la Mer amb les de la Imma, i amb la il.lusió que les preparava la Pili. Preparava berenar, jocs i sempre aconseguia que tots ens ho passessim molt bé.

I pensava que hauriem d'aconsseguir no perdre aquestes trobades, sempre que siguin possible (els dos últims anys, per calendari de vacances, ja no es van poder fer), per mantenir aquest esperit que tenia la Pili de unir sempre a la familia.

Com que jo ara tinc molt més temps i les meves nétes ja venen soles així que acaben l'escola, Mer, hauriem de fer una mena de "colonies d'estiu" per reunir-les a totes una altra vegada. T'hi apuntes????. I tu Mar t'hi afegeixes amb el Tomeu inclòs???.I tu Lali amb en Berenguer??? A veure si em doneu un cop de mà, perquè tots junts seran relament unes "colonies d'estiu". Però seran divertides!!!.

La Pili.....i el Jordi

Aquests dies tots hem parlat molt de la Pili, perque tenim el costum de parlar i parlar bé de les persones, quan ens deixen.

Però jo avui vull parlar del Jordi, del conjunt de la Pili i el Jordi, de la parella, del matrimoni, dels pares.

No sé si començar pel principi i acabar pel final, o al revés, començar pel començament i acabar pel final.

Faré l'ordre cronològic normal. Fa molts anys que conec al Jordi dons ja portaven més de 40 anys casats amb la Pili. Però quan jo realment el vaig conèixer millor, va ser els anys que vem estar cuidant a l'avi Albert a casa seva. Jo hi anava algun cap de setmana i em quedava a dormir a casa seva.

No recordo ni aleshores, ni abans, ni despres, haver sentit al Jordi amb un tò de veu més alt del normal, mai un crit, si havia de dir alguna cosa que no li agradava prou, ho feia amb el seu típic humor un xic irònic algunes vegades.

La relació amb la Pili ha estat en tot moment de respecte i llibertat l'un amb l'altre. Suposo que tenien punts de vista diferents amb moltes coses, però sempre s'han respectat.

La relació amb els fills jo no l'he viscut tan d'aprop però el resultat està a la vista. Tots, tots son bones persones, amb totes les seves diferències, però que han apres el respecte que han vist a casa.

I ja per fí, la malaltia de la Pili. Hem vist un Jordi serè en tot moment, continuant amb el respecte cap a les persones, parlant amb la Pili de cada un dels detalls que donaven els metges, amb una calma que a mi em semblava impossible però que li envejava.

Que l'exemple de la parella Pili-Jordi serveixi per tots els seus fills i per tots aquells que els estimem.

Jordi, ets un exemple per tots, sóu un exemple per tots. Una abraçada molt forta.

La "capelleta"

Segur que a tots els meus germans els sona això de la "capelleta". Quan erem petits i potser ja no tan petits, a casa teniem uns dies al mes, una "capelleta", no recordo si de la Mare de Déu del Carme, o de la Sagrada Familia (els meus germans m'ajudaran a especificar-ho!!).

Jo creia que ja no existien, però per casualitat a casa d'una veïna vaig veure que en tenien una de la Sagrada Familia i m'hi vaig apuntar sense pensar-m'ho gaire.

Em va agradar, em va fer recordar els anys quan encara viviem tots junts a casa. Quan tots junts hi resavem unes oracions abans de portar-la a casa del veï que tocava.

Avui me l'han portat per primera vegada ( em tocarà cada dia 2 ), i m'ha fet pensar també amb la Pili. M'hauria agradat compartir amb ella aquesta tradició cristiana, aquesta costum de casa nostra, que segurament li hauria agradat molt.