Pensaments

Estic fullejant un llibre que em va regalar una bona amiga, "Paraules per ser feliç" d'en Francesc Torralba.

És la seva selecció de paraules sàvies de diferents escriptors o personatges importants i reflexions sobre diferents temes.

Curiosament m'he entretingut més en el capítol sobre la mort. Segurament que un temps enrrera hauria estat l'últim en llegir, però ja sabeu que ara està en mi de rigurosa actualitat aquest tema.

Diu: "Pensar en la mort entristeix, però no pensar-la és viure falsament". És cert. Nosaltres tenim una manera de ser en que ens fa por parlar de la mort, perquè estem molt arrelats a tot el que tenim, perque sembla que mai ens tocarà a nosaltres d'aprop....fins que ens toca. I quan de mal que fa!!!!!.

I continua dient: " La mort no és un obstacle a la felicitat. El vertader obstacle és la peresa, la desidia, la desgana. Mort serè qui ha viscut dotant de sentit i de valor cada instant que li ha estat donat. Viure és donar i cal saber que, de cadascú, només en resta allò que dóna. El que no donem, el que guardem, gelosament, per a nosaltres mateixos, es perd eternament".

Així ha mort la Pili, serena perque ha dotat de sentit i de valor cada instant de la seva vida i ens restarà molt d'ella, perque ha donat molt.

I encara diu més coses que em serveixen per parlar de la Pili: " És feliç qui ha donat el que tenia, el que sabia, el que era i, donant, ha vist com els altres creixien"..." La qüestió no és ser-hi més o menys temps, sinó ser-hi generant bé".

La Pili ha donat a tort i a dret, tot i més del que sabia i del que era, generant el bé per tot arreu i d'una manera que anava calant a dins de les persones. I és cert que mentre estava entre nosaltres, potser no ens en adonavem de tot això, però ara tots ho veiem clar que era així, tots, fills, germans, amics dels germans, resta de la familia, amics, alumnes, companys de feina, amics dels amics....

En Miquel Martí i Pol deia: "És en la mort on aprenem a viure".

Que la mort de la Pili ens ajudi per apendre a viure com ho ha fet ella, intentant arrivar a tenir moolt per saber donar tot el que tenim, el que sabem i tot el que som. Sols així podrem pensar que la mort de la Pili no ha estat en va. Jo necessito pensar que no ha estat en va!!!

Gràcies!!

Si, malgrat tot el que m'està passant aquest dies, he de donar gràcies per moltes coses.

Per l'abraçada dels meus fills a l'esglèsia, diferent de totes les abraçades donades fins ara.

Per l'abraçada amb la meva germana. No l'hauria deixat anar en aquells moments.

Per la caminada pel cementiri amb la mà del meu germà gran a l'espatlla quan em va preguntar si tenia fred i jo li vaig dir que sols tenia l'ànima encongida.

Per l'abraçada instintiva de la néta gran de la Pili mentre posaven el fèretre al nintxo, i perquè ella va accceptar molt contenta tenir una nova àvia, jo.

Per l'abraçada del meu cunyat dient-me que no es pensava mai que pogues arrivar a estimar tan a les seves cunyades.

Per les estones passades amb tots els fills de la Pili. Ara els conec molt millor i malgrat la diferència entre ells, son tots fabulosos.

Pel consol de tots els amics, propers i llunyans.

I per tantes i tantes coses que m'han passat aquest dies, que son inborrables.

Per tot això, simplement GRÀCIES.

Perquè???

Perquè????

Quantes vegades m'ho he preguntat aquests últims dies!!

Perquè la Pili??? Perquè ella??? Encara li quedava molta feina per fer, moltes coses per disfrutar, molts fills i néts que la necessiten, una jubilació per compartir amb el Jordi, i tantes i tantes coses per ensenyar, que és el que ella sempre feia.

Una de les seves filles em deia l'altre dia que ella deia que no li agradaven els nens, li agradaven les persones.

Avui m'ha trucat una amiga meva, una amiga de les que es fan quant ets petita, però que despres hi vas perdent contacte per diverses circumstàncies de la vida. M'ha trucat molt angoixada per la mort de la Pili i recordava els consells que li va donar quan va començar a festejar amb el que avui és el seu marit. Consells que recordava molt i molt bé i que li van servir de molt. Donava consell fins i tot a les amigues de la seva germana, quatre anys més jove!!!!!.

De mica en mica m'anirà passant aquet buit que m'ha deixat, però em costarà molt!! Sort que tinc una familia que no me la mereixo!!

Una cosa sí hem guanyat tots amb aquesta pèrdua: ens ha encara més a les germanes, a les nebodes, a la familia