De Noruega a Catalunya

Ja se m'acava l'estada a Noruega. Quan vaig arrivar vaig dir que no feia fred, que no feia vent i que no plovia....coses que sempre passen a Noruega.

Dons ara estem colgats de neu, quasi literalment, ens ha fet vent i hem arrivat a -12!!! Això és Noruega, un païs amb el temps imprevisible, et pots llevar amb un sol espectacular, però es pot anar ennubolant i caure aigua a dojo, amb un vent que quasi et fa correr!!!

Però és un païs preparat per la neu, dons passen màquines lleva-neus desseguida, les carreteres estan transitables, els cotxes estan obligats a portar rodes d'hivern, que en diuen, perquè porten claus i la gent ja hi està acostumada a fer vida amb neu.

Quan va nevar a Catalunya el febrer passat, el païs quasi es va paralitzar, la gent no podia circular, les escoles es van tancar, els transports públics van anar pitjor del que van sempre.

I els paissatges que deixa la neu??? En aquest païs son espectaculars!!! Ja de per si, el paissatge és bonic, sobretot als pobles, on estem nosaltres, amb cases típiques d'aqui i ara, època de Nadal, totes les finestres amb els llums típics dels països nòrdics, arbres a fora els jardins amb llums, i com que no tenen persianes i es veu sempre l'interior, el paissatge de nit és precios!!!

En fi, dilluns ja tornem, deixarem la neu enrrera, (espero), i anirem a la nostra estimada Catalunya. Amb un paissatge diferent, amb un temps diferent, amb una gent diferent, però nostre!!!!! I ens l'estimem tan!!!!! I s'hi està tan bé!!!!.

Fins a la tornada.

Un Nadal diferent

Ahir va fer dos mesos que ens va deixar la Pili. Dos mesos ja!!!! I avui és Nadal, el primer Nadal sense ella, sense ella present físicament. I s'ens farà extrany. I pensarem en ella molt més que qualsevol altra dia.

Però la Pili continua sent la Pili i és molta Pili i ens donarà la força suficient perquè aquest Nadal sigui per tots, un Nadal diferent, però un Nadal feliç, amb alegria, amb cançons, amb regals, amb trobades de familia, tal com a ella li agradava.

Sé que fareu la trobada com cada any per Sant Esteve, que heu fet el mateix dinar i espero que sigui per tots vosaltres, els fills, els néts i en Jordi, un Nadal com els que ella us feia viure, i que aquest esperit del Nadal que ella sempre transmetia, us acompanyi tot l'any.

I per tots els que l'hem estimat, també desitjo que aquest Nadal sense ella, ens ajudi a ser millors, a ser més comprensius, més alegres, més positius, més caritatius, millors amics, millors , millors, millors......millors en tot el que ens passa a la vida.

Una forta abraçada per tots els que la trobem a faltar.

Nadal a Noruega

Son 2/4 d'1 del dia 25. Ja és Nadal. Estic a Noruega. Em feia molta il.lusió poder passar el Nadal amb l'Imma, el Rudi i les nenes, perque no ho havia fet mai.

Acabem d'arrivar de celebrar-ho a casa els pares del Rudi amb tota la familia. A les 3 hem anat a l'esglesia que feien la tradicional celebració del Nadal de la seva comunitat. Despres el dinar de familia, els regals del pare Noel i la sobretaula dels grans.

He estat bé, però ara al arrivar a casa, al veure algun missatge al mòbil (com sempre...), al veure els missatges del facebook, he trobat a faltar el estar a casa, a Catalunya, les nostres cançons, les nostres tradicions, tots els contactes directes amb la resta de la familia....m'he enyorat una mica, la veritat.

I és que com a casa i amb la familia no hi ha res!!!!! Espero poder-ho fer algun dia a casa i amb tots els meus fills i néts junts!!!! De moment, celebrarem el Cap d'Any i els Reis i em passarà l'anyorament d'aquests moments. Be, ja m'el faran passar demà al matí les nenes, amb les seves alegries, els seus jocs amb les joguines del Pare Noel, les xerrades amb la Imma...

Us estimo molt a tots i us trobo a faltar quan no us tinc al costat!!!!!!!!!!!!!

BON NADAL i sobretot, sobretot, Millor ANY 2011!!!!!

NORUEGA

Ja he arrivat a Noruega.

Tan de temps esperant i ja sóc aquí. Cada vegada que vinc, trobo coses noves per enamorarme del païs.

L'arrivada a Oslo, va ser de postal de Nadal. Des de l'avió, a quarts de quatre de la tarda, quasi bé ja fosc, es veia un paissatge preciós: tot nevat, els pobles ben blancs, els camps semblaven negres en lloc de verds i sols el color groc dels llums de les cases i de les carreteres
L'aeroport d'Oslo, completament nevat, millor dit, glaçat, amb un fred que ja es notava sols en els deu metres d'anar de l'avió a dins l'aeroport.

Allà m'hi vaig estar cinc hores, esperant el següent avió que em portés a Haugesund. A mi m'agrada molt contemplar la gent i vaig tenir molta estona per poder-ho fer: uns corrien per no perdre l'avió, els altres venien de treballar disposats a passar el cap de setmana, les families amb nens ( a Noruega n'hi ha molts de nens), els jubilats que anaven amb grup, persones soles que anaven com jo...

Vaig tenir temps també d'escoltar música, de fer mots encreuats, de donar cops de cap mig adormida... Cinc hores donen per molt!!!

A les 9 agafava ja l'altre avió cap a Haugesund, prop d'on viu la Mima. Però el vent, el ditxós vent de Noruega, em va gastar una mala passada iem va portar a Stavanger, una ciutat des d'on hs d'agafar ferrys per anar a qualsevol altra ciutat. Ens van portar amb bus fins a Haugesund i ara si, a casa.

La meva arrivada a casa, sols la sabia el Rudi, ni la Mima ni les nenes i va ser sorpresa total!!! I és que la Mima fa 40 anys i jo ho volia cel.lebrar al seu costat!!

I aqui estic, de moment sense neu, sense massa fred i quasi sense gens de vent. Ja veurem com continua.

Records dels mes petits

Aquests dies estic fent de iaia més que mai, degut a la feina dels pares de les criatures i la veritat és que m'ho passo bé.



Aquest matí, esmorçant amb el Jan i la Martina, han sortit converses com aquesta:

- Quants anys tens iaia??

- 64 Sempre seixanta més que vosaltres

- Ets una mica velleta ja, no??

- Si, una mica si

- Que et moriras aviat??

- Espero que no, que us vull veure a crèixer a tots!!!

- La Pili ja s'ha morit, eh iaia?? I ha anat al cel!!

- Estas trista iaia??

- Encara una miqueta, però com que penso que des del cel ens ajuda a tots, ja no n'estic tan.

- La Laisa també es va morir (La Laisa era una gossa de casa els avis dels nens)

- I també ha anat al cel i es trobarà amb la Pili..

- Però no la mossegarà perque la Pili és molt bona...

- Els gossos fan guau guau...


I ja no recordo com va continuar la conversa, però aquesta em va fer molta gràcia. La Martina sempre que es parla de que algú s'ha mort, del cel o coses així, parla de la Pili. I sempre encara quan fa dibuixos, en fa per la Pili...


Aquest matí, ens hem mirat les fotos de la trobada al pou de Calders, aquest estiu i quan sortia la Pili, la Martina deia:

- Que maca és la Pili, eh iaia???

Imagineu-vos quina empremta ha deixat la Pili, que fins i tot els nens la recorden sempre i això que no era l'àvia!!!!