Records de fa 45 anys

Dies enrrera llegint un article sobre les escoles dels anys seixanta i les d'avui en dia, vaig recordar l'any que vaig estar al Col.legi de la Culla.

Era el curs 1965-66, jo tenia 19 anys, havia acabat d'estudiar Jardinera d'Infància i vaig trobar feina en una escola de barri a les afores de Manresa, al barri de la Culla. Una escola de barri!!!! em feia una mica de por, la veritat, no sabia amb què em trobaria.

Jo vivia a la Carretera de Cardona, més enllà del Carrer del Bruc. Cada dia pujava fins a la Culla, a peu, quatre vegades. Millor dit, pujava dues i baixava dues més. Calculo que hi estava una mitja hora de promig per viatge. Un esport sà!!!. Si el conductor del bus del migdia estava de bones, ens esperava cinc minuts a les quatre mestres que estavem allà i podiem baixar fins a Sant Domènec amb transport públic. Si estava de males...cinc minuts despres de marxar el bus, baixavem a peu!!.

L'escola tenia quatre classes. La de la senyoreta Teresa amb els més petits, la de la senyoreta Isabel i la de l'altra senyoreta Teresa es repartien els nens fins als 8 anys i la de la senyoreta Immaculada (o sigui, jo), que tenia nanos de 8 fins a 12 anys, repartits en tres grups. Dic "senyoreta" perquè erem les senyoretes i ens deien de vostè.

Als nanos de la meva classe, si els volia castigar, sols els havia de dir que els faria anar a la classe de la senyoreta Teresa!! (és que era una mica "sargento")

En el grup dels grans hi havia la Lourdes, la Mari, l'Antonia, la Josefina, la Trini, l'Antonio, el Jaume entre d'altres. El següent grup el formaven la Montse, l'Anna, en Ramon, en Lorenzo, en Jesus, en Fermin, l'Àngel i una colla més. En el grup dels més petits hi havia la Mª del Prado, l'Antonia i dues o tres més. Tots els nens vivien al mateix barri. Em sé els cognoms de tots, però m'estimo més no posar-los aqui. No ho sé, potser és una tonteria, però....

Eren uns nanos encantadors, senzills, alegres, entremeliats com tots els nanos d'aquesta edat, però sense ni mica de malicia. M'els estimava molt!!

Tinc més records de fora la classe que de les estones de feina. Jo pujava per la Carretera del Pont de Vilomara fins al final i despres continuava cap a la Culla un carrer que aleshores estava sense esfaltar. Al arrivar a la curva, quan els nens i nenes em veien, feien carreres desde la Culla fins a la Carretera del Pont per veure qui arrivava primer fins on era jo per pujar amb mi, donant-me la mà!!!!.

A classe havia de repartir feina a un grup mentre explicava coses a un altre. Feiem unes secions de càlcul mental....que la feina era meva per seguir a l'Àngel, que era una màquina!!

No recordo cada quant anavem a la piscina, però sempre hi havia baralles a veure qui em donava la mà. L'Àngel i en Ramon, estaven sempre barallant-se perque deien : "claro, usted quiere más a Ramon" ó "claro, usted quiere más a Ângel"!!! i sempre sentia la mateixa cantarella. En Ramon havia tingut paràlisis i anava coix i a la piscina, si no es banyava sempre estava al meu costat i això a l'Àngel no li agradava gens..!!

A mig curs l'escola va canviar de director, o millor dit, d'amo i vem començar a tenir classes de gimnàstica

Quan sortien de classe, jo em posava a la porta i em donaven tots un petó. En Jaume, que ja tenia 13 anys i venia a classe quan volia, perque ningú el controlava, sempre es quedava l'últim i em deia: com que sóc l'últim, a mi em toca fer-n'hi dos de petons!!

El mes de Desembre va ser el meu sant i tots, sense excepció, es van presentar a classe amb un regal, petit i poca cosa, però un regal. Va ser un detall per part seva i per part dels pares, encantador.

Hem de pensar que eren nanos de barri i de barri obrer i moltes vegades t'escarressaves a ensenyar bones maneres, a no dir paraulotes i quan arrivaven a casa tota aquesta feina no servia de gran cosa...perque els primers a dir paraulotes eren els pares!!!

Aquell any em vaig treure el carnet de conduir i amb el cotxe de l'autoescola, anava fins allà i els nanos es tornaven boixos quan em veien arrivar amb el cotxe, tots hi volien pujar!!!!

L'Anna sempre s'aixecava per mirar la pissarra, això que seia a primera fila, fins que vaig avisar als seus pares que la portessin a l'oculista i li van haver de posar ulleres.

La mare del Fermin sempre em deia que el seu fill estava enamorat de mi, que sempre sommiava amb mi

Al cap d'un parell d'anys em vaig casar i alguns em van portar un regal a casa. Al cap d'una anys, en Ramon, en Jaume i la Josefina van estar treballant una temporada a l'empresa de casa. Despres en Jaume va marxar cap a Holanda, des d'on hi he tingut contacte fins fa uns cinc o sis anys. Cada vegada que venia a Catalunya, em venia a veure, inclús a la feina a Barcelona. Amb la Lourdes encara ens veiem ara per la seva feina. I aquest any he descobert a la Montse, que no ens haviem vist més i ens vem coneixer a la seva feina, i ens vem reconèixer les dues a la vegada. Em va agradar, i més quan em va dir que tenia molt bon record d'aquell any!!.

M'agradaria molt poder retrobar alguns d'aquells marrecs que tan feliç em van fer aquell any!! Si per casualitat algú que llegeix això se sent identificat....que m'ho digui, sis plau!!!

Quan tingui la casa en ordre, despres de les obres, penjaré una foto que tinc de tot el grup, feta al pati de l'escola.

Quin any més feliç!!!!! Encara ara, cada vegada que pujo cap al barri de la Culla, dono la volta per passar per devant de l'escola, que ara és un Esplai.