diumenge, 31 d’octubre del 2010

Pensaments

Estic fullejant un llibre que em va regalar una bona amiga, "Paraules per ser feliç" d'en Francesc Torralba.

És la seva selecció de paraules sàvies de diferents escriptors o personatges importants i reflexions sobre diferents temes.

Curiosament m'he entretingut més en el capítol sobre la mort. Segurament que un temps enrrera hauria estat l'últim en llegir, però ja sabeu que ara està en mi de rigurosa actualitat aquest tema.

Diu: "Pensar en la mort entristeix, però no pensar-la és viure falsament". És cert. Nosaltres tenim una manera de ser en que ens fa por parlar de la mort, perquè estem molt arrelats a tot el que tenim, perque sembla que mai ens tocarà a nosaltres d'aprop....fins que ens toca. I quan de mal que fa!!!!!.

I continua dient: " La mort no és un obstacle a la felicitat. El vertader obstacle és la peresa, la desidia, la desgana. Mort serè qui ha viscut dotant de sentit i de valor cada instant que li ha estat donat. Viure és donar i cal saber que, de cadascú, només en resta allò que dóna. El que no donem, el que guardem, gelosament, per a nosaltres mateixos, es perd eternament".

Així ha mort la Pili, serena perque ha dotat de sentit i de valor cada instant de la seva vida i ens restarà molt d'ella, perque ha donat molt.

I encara diu més coses que em serveixen per parlar de la Pili: " És feliç qui ha donat el que tenia, el que sabia, el que era i, donant, ha vist com els altres creixien"..." La qüestió no és ser-hi més o menys temps, sinó ser-hi generant bé".

La Pili ha donat a tort i a dret, tot i més del que sabia i del que era, generant el bé per tot arreu i d'una manera que anava calant a dins de les persones. I és cert que mentre estava entre nosaltres, potser no ens en adonavem de tot això, però ara tots ho veiem clar que era així, tots, fills, germans, amics dels germans, resta de la familia, amics, alumnes, companys de feina, amics dels amics....

En Miquel Martí i Pol deia: "És en la mort on aprenem a viure".

Que la mort de la Pili ens ajudi per apendre a viure com ho ha fet ella, intentant arrivar a tenir moolt per saber donar tot el que tenim, el que sabem i tot el que som. Sols així podrem pensar que la mort de la Pili no ha estat en va. Jo necessito pensar que no ha estat en va!!!

1 comentari:

  1. Endavant Imma t'anirem seguint els escrits i vivències.
    Gracies:
    Encarna i Bartomeu

    ResponElimina