Aquests dies estic fent de iaia més que mai, degut a la feina dels pares de les criatures i la veritat és que m'ho passo bé.
Aquest matí, esmorçant amb el Jan i la Martina, han sortit converses com aquesta:
- Quants anys tens iaia??
- 64 Sempre seixanta més que vosaltres
- Ets una mica velleta ja, no??
- Si, una mica si
- Que et moriras aviat??
- Espero que no, que us vull veure a crèixer a tots!!!
- La Pili ja s'ha morit, eh iaia?? I ha anat al cel!!
- Estas trista iaia??
- Encara una miqueta, però com que penso que des del cel ens ajuda a tots, ja no n'estic tan.
- La Laisa també es va morir (La Laisa era una gossa de casa els avis dels nens)
- I també ha anat al cel i es trobarà amb la Pili..
- Però no la mossegarà perque la Pili és molt bona...
- Els gossos fan guau guau...
I ja no recordo com va continuar la conversa, però aquesta em va fer molta gràcia. La Martina sempre que es parla de que algú s'ha mort, del cel o coses així, parla de la Pili. I sempre encara quan fa dibuixos, en fa per la Pili...
Aquest matí, ens hem mirat les fotos de la trobada al pou de Calders, aquest estiu i quan sortia la Pili, la Martina deia:
- Que maca és la Pili, eh iaia???
Imagineu-vos quina empremta ha deixat la Pili, que fins i tot els nens la recorden sempre i això que no era l'àvia!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada