Un mes

Ahir va fer una més que ens va deixar la Pili. Un mes en que hi ha moments que sembla que era ahir i d'altres que fa mil anys. Però un mes en el que un moment o un altre del dia (i sobretot de la nit!!!), no he deixat de pensar en ella.

De pensar en ella i en el Jordi, perque quan penso en un, automàticament penso en l'altre, perque han estat una parella d'aquelles que sempre es diu i sembla una mica cursi, que eren una sola persona, sent cada una ella mateixa.

Com diu la Lali, s'han estimat tant, d'una manera tan natural, però tant brutal, que han de ser exemple per tots.

Continuo pensant que la mort de la Pili no ha estat en và, i espero que ens ajudi a tots per tenir un model a seguir, per entendre una mica més la mort d'una persona estimada, per una altra banda, cosa difícil d'entendre o millor dit, d'acceptar.

Ahir parlant amb la Montse de calendaris, de fotos...no entenia el que ens deia el Pere. Avui, al tornar a obrir el blog i veure la foto de la Pili, ja ho he entès. Tens raó Pere, no calen fotos, tots la portem dins.

Pili, sempre estaras amb nosaltres, amb tots i cadascun de nosaltres. No ens deixis mai tu i junt amb el papa i la mama, ajudan's a tots!!!!