Ja he arrivat a Noruega.
Tan de temps esperant i ja sóc aquí. Cada vegada que vinc, trobo coses noves per enamorarme del païs.
L'arrivada a Oslo, va ser de postal de Nadal. Des de l'avió, a quarts de quatre de la tarda, quasi bé ja fosc, es veia un paissatge preciós: tot nevat, els pobles ben blancs, els camps semblaven negres en lloc de verds i sols el color groc dels llums de les cases i de les carreteres
L'aeroport d'Oslo, completament nevat, millor dit, glaçat, amb un fred que ja es notava sols en els deu metres d'anar de l'avió a dins l'aeroport.
Allà m'hi vaig estar cinc hores, esperant el següent avió que em portés a Haugesund. A mi m'agrada molt contemplar la gent i vaig tenir molta estona per poder-ho fer: uns corrien per no perdre l'avió, els altres venien de treballar disposats a passar el cap de setmana, les families amb nens ( a Noruega n'hi ha molts de nens), els jubilats que anaven amb grup, persones soles que anaven com jo...
Vaig tenir temps també d'escoltar música, de fer mots encreuats, de donar cops de cap mig adormida... Cinc hores donen per molt!!!
Tan de temps esperant i ja sóc aquí. Cada vegada que vinc, trobo coses noves per enamorarme del païs.
L'arrivada a Oslo, va ser de postal de Nadal. Des de l'avió, a quarts de quatre de la tarda, quasi bé ja fosc, es veia un paissatge preciós: tot nevat, els pobles ben blancs, els camps semblaven negres en lloc de verds i sols el color groc dels llums de les cases i de les carreteres
L'aeroport d'Oslo, completament nevat, millor dit, glaçat, amb un fred que ja es notava sols en els deu metres d'anar de l'avió a dins l'aeroport.
Allà m'hi vaig estar cinc hores, esperant el següent avió que em portés a Haugesund. A mi m'agrada molt contemplar la gent i vaig tenir molta estona per poder-ho fer: uns corrien per no perdre l'avió, els altres venien de treballar disposats a passar el cap de setmana, les families amb nens ( a Noruega n'hi ha molts de nens), els jubilats que anaven amb grup, persones soles que anaven com jo...
Vaig tenir temps també d'escoltar música, de fer mots encreuats, de donar cops de cap mig adormida... Cinc hores donen per molt!!!
A les 9 agafava ja l'altre avió cap a Haugesund, prop d'on viu la Mima. Però el vent, el ditxós vent de Noruega, em va gastar una mala passada iem va portar a Stavanger, una ciutat des d'on hs d'agafar ferrys per anar a qualsevol altra ciutat. Ens van portar amb bus fins a Haugesund i ara si, a casa.
La meva arrivada a casa, sols la sabia el Rudi, ni la Mima ni les nenes i va ser sorpresa total!!! I és que la Mima fa 40 anys i jo ho volia cel.lebrar al seu costat!!
I aqui estic, de moment sense neu, sense massa fred i quasi sense gens de vent. Ja veurem com continua.
Hola, mare. Déu n´hi do de l´aventura del viatge. Imagino que tant l´Imma com les nenes estan molt contentes de tenir-te aquí. Ja parlarem, que de moment encara no ens hem trobat. Quan sapigueu el dia de tornada ja ho fareu saber
ResponElimina